Tornar a casa…

… a la de sempre, Girona

Dilluns 16, vam fer l’ultim concert abans de fer el de cloenda que serà a Puigcerdà, amb data encara per determinar.
Tornar a Girona ha estat especial, veure a la meua gent, no els dic tots per no deixarme’n cap, tornar a l’antic Isaac el cec, ara Lleó i Lleona, visitar la meua antiga casa, tot això es especial. El concert havia de fer-se diumenge 15, Peró la meua gola encara no estava del tot curada, així que es va traslladar a l’endemà. Durant tot el concert vaig disfrutar molt, sobretot amb les risses d’aquells dos francesos que “estaven d'erasmus “per Girona i van vindre al concert encantats, tot i això van soltar algun “no entiendo” no comprendo” i similars.
Pel que fa a les cançons, les de sempre, amb una nova, “tornar” dedicada a la millor vil·la del món, segurament, i amb el permís de Puigcerdà. Xi. Després de fer tot el repertori habitual i que els amics gironins em reclamaren una d'extra, també vaig fer “Boig per tu” a petició de la Rosief, aquesta cançó em recorda als meus inicis a la taverna de l’Isaac, que nits aquelles, pensava que mai passaria de dedicar cançons i mira…

Després de donar les mil gracies als menestrals Gironins i fer-nos la corresponent fotografia, va tocar anar a visitar al meu “amic” Sotreta, cal dir que a mi de tant que l’odie, em resulta simpàtic, no se perquè però em passa…
Per finalitzar l'estança i jo, que som els que havem quedat al final de la gira, vam pegar una volta per la vila i vam esperar asseguts a la vora de l'Onyar, a veure si Comtemarc apareixia, però no vam tenir noticies d’ell i com tenien pressa vam marxar, amb l’esperança que a Puigcerdà ens trobem tots de nou.